{"id":42,"date":"2025-11-26T12:38:37","date_gmt":"2025-11-26T12:38:37","guid":{"rendered":"https:\/\/cemusialcoi2026.webs.upv.es\/?page_id=42"},"modified":"2025-12-02T10:15:23","modified_gmt":"2025-12-02T10:15:23","slug":"les-seus-del-congres","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/cemusialcoi2026.webs.upv.es\/?page_id=42","title":{"rendered":"Les seus del congr\u00e9s"},"content":{"rendered":"\n

PARC TECNOL\u00d2GIC URB\u00c0 DE RODES<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019illa de cases que ocupava l\u2019antiga foneria Rodes Hermanos estava constitu\u00efda per un conjunt d\u2019edificacions destinades tant a usos industrials com a habitatges.
Els primers edificis van ser projectats i erigits a l\u2019inici del segle XX i s\u00f3n obra d\u2019enginyers i arquitectes -la majoria alcoians de l\u2019\u00e8poca- com Timoteo Briet Montaud, Vicente Pascual Pastor, Jos\u00e9 Cort Merita, Rafael Masanet Faus i Joaqu\u00edn Aracil Aznar. Els seus estils predominants s\u00f3n el modernista i l\u2019ecl\u00e8ctic, els quals veiem, sobretot, a les fa\u00e7anes, tant dels edificis fabrils com dels destinats a habitatges.<\/p>\n\n\n\n


El primer edifici constru\u00eft per a la societat Rodes Hermanos va ser El Vulcano, obra de l\u2019enginyer Cort Merita i de l\u2019arquitecte Pascual Pastor. \u00c9s en 1908 quan es projecten les instal\u00b7lacions per a aquesta gran foneria, juntament amb altres ind\u00fastries i tallers.<\/p>\n\n\n\n


Ser\u00e0 en les primeres d\u00e8cades del segle XX quan quede conformat i delimitat l\u2019urbanisme de l\u2019illa. En anys posteriors es van construir alguns edificis, tant els que donen a l\u2019exterior com a l\u2019interior, destinats a magatzems, tallers de caldereria i torneria, garatges i habitatges. Aquestes edificacions seran objecte d\u2019algunes remodelacions degudes, sobretot, a les destrosses ocasionades en les teulades per les grans nevades dels anys 1926 i 1927 i, sobretot, pels tres bombardejos de l\u2019aviaci\u00f3 italiana durant la Guerra Civil en els anys 1938-1939, la qual cosa va propiciar que es constru\u00efra a l\u2019interior un refugi antiaeri amb una capacitat per a m\u00e9s de 200 persones.<\/p>\n\n\n\n


Durant la contesa civil, l\u2019empresa Rodes Hermanos va ser col\u00b7lectivitzada i va passar a ser denominada Ind\u00fastries Metal\u00b7l\u00fargiques Alcoianes Socialitzades (IMAS). La producci\u00f3 es va dedicar a elaborar material i armament per a l\u2019ex\u00e8rcit de la Rep\u00fablica. Una vegada acabada la guerra, les empreses tornen als propietaris anteriors, i Rodes Hermanos SA es dedica a l\u2019elaboraci\u00f3 de maquin\u00e0ria per al sector agr\u00edcola, com ara premses i torns per a la producci\u00f3 de vins i olis, o per a la conducci\u00f3 i canalitzaci\u00f3 d\u2019aig\u00fces i la construcci\u00f3 de maquin\u00e0ria i recanvis per a les ind\u00fastries t\u00e8xtil i del cal\u00e7at.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

F\u00e0briques de Rodes Hermanos al comen\u00e7ament del S.XX a Alcoi<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

A part de l\u2019empresa Rodes Hermanos SA, que ocupava la major part de les instal\u00b7lacions, l\u2019illa de Rodes va albergar unes altres empreses industrials, tant metal\u00b7l\u00fargiques com t\u00e8xtils, entre les quals estaven la foneria d\u2019Antonio Botella i C\u00eda., el taller de carruatges de Jos\u00e9 Reig Boronat, la filatura de Francisco Silvestre, la f\u00e0brica de teixits de jute de Santiago Gisbert, la f\u00e0brica d\u2019olives farcides Grau, Pascual i Gisbert i el taller de carrosseries La Moderna. Les activitats industrials i l\u2019\u00fas de les instal\u00b7lacions es van acabar definitivament en la d\u00e8cada dels anys 80 amb la ubicaci\u00f3 de l\u2019empresa t\u00e8xtil de Jorge Valor Coloma.<\/p>\n\n\n\n

Una peculiaritat que presenta aquesta illa de cases \u00e9s la construcci\u00f3 d\u2019habitatges intercalats entre les instal\u00b7lacions fabrils, la major part propietat dels industrials. La majoria eren de lloguer, amb la qual cosa s\u2019asseguraven un ingr\u00e9s extra a les seues rendes. Una altra peculiaritat \u00e9s que, en la planta superior de les entrades principals a les f\u00e0briques, es van construir uns espais habitables, a manera de porteria, amb els quals poder controlar l\u2019acc\u00e9s a les instal\u00b7lacions.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Vista a\u00e8ria del complex industrial de Rodes<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Aquest complex fabril de dotze mil metres quadrats de superf\u00edcie al cor de la ciutat recupera la seua esplendor gr\u00e0cies a una rehabilitaci\u00f3 que combina l\u2019ess\u00e8ncia industrial i modernista dels seus or\u00edgens amb una concepci\u00f3 arquitect\u00f2nica totalment contempor\u00e0nia d\u2019espais oberts i polivalents, dotats de l\u2019\u00faltima tecnologia.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

ESCOLA INDUSTRIAL<\/p>\n\n\n\n

Hist\u00f2ria del Campus d\u2019Alcoi de la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

El campus d\u2019Alcoi de la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia t\u00e9 els seus or\u00edgens en la Reial F\u00e0brica de Panys d\u2019Alcoi (RFPA), organisme que durant la segona meitat del segle XVIII i primera d\u00e8cada del XIX va emprendre una decidida pol\u00edtica de renovaci\u00f3 i industrialitzaci\u00f3 promovent contractes a t\u00e8cnics estrangers i experts en processos de tintories i equipament. A m\u00e9s, va fomentar l\u2019enviament de comissionats a diferents llocs amb la finalitat d\u2019introduir innovacions i incorporar noves maquin\u00e0ries de filatura.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Ordenances de teixedors a la villa d\u2019Alcoi al 1750, de la Reial F\u00e0brica de Panys<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Segle XIX: dels or\u00edgens a l\u2019Escola Industrial Elemental<\/em><\/p>\n\n\n\n

Durant la segona d\u00e8cada del segle XIX es van produir turbulents successos antimaquinistes originats pel rebuig dels treballadors. A\u00e7\u00f2 va fer esclatar la revoluci\u00f3 luddita<\/a>. La introducci\u00f3 de nous m\u00e8todes de producci\u00f3 eliminaven gran part del treball manual, a\u00e7\u00f2 provocava descontent entre els trablaadors. Aquests esdeveniments, units al fet que, malgrat l\u2019esfor\u00e7 realitzat per la RFPA, la ind\u00fastria d\u2019Alcoi no aconseguia estar al dia en el desenvolupament tecnol\u00f2gic, van mostrar la necessitat de crear un centre d\u2019estudis superiors capa\u00e7 de generar t\u00e8cnics especialistes amb forta preparaci\u00f3 teoricopr\u00e0ctica, capa\u00e7os de dirigir una moderna f\u00e0brica t\u00e8xtil.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Representaci\u00f3 d\u2019obrers fent accions luddistes a Alcoi al 1821. Les primeres en d\u2019aquest tipus en tota Espanya<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, la Reial F\u00e0brica de Panys d\u2019Alcoi va manifestar la seua preocupaci\u00f3 de dependre de t\u00e8cnics estrangers i va arribar a la conclusi\u00f3 que era necessari formar t\u00e8cnics que, despr\u00e9s d\u2019una preparaci\u00f3 teoricopr\u00e0ctica, foren capa\u00e7os de dirigir competentment les diferents seccions d\u2019una f\u00e0brica t\u00e8xtil moderna i mecanitzada.<\/p>\n\n\n\n


La idea es va concretar en la sessi\u00f3 del dia 29 d\u2019octubre de 1828, en la qual la Reial F\u00e0brica va acordar crear i mantindre a les seues despeses uns estudis de preparaci\u00f3 industrial, que anomenaria Establiment Cient\u00edfic-Art\u00edstic, conegut amb el nom d’\u201dEscola de la Bolla\u201d, nom que pren de l\u2019antiga casa gremial de l\u2019entitat fundadora, denominada aix\u00ed perqu\u00e8 en ella es bollaven els draps.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Seu actual d\u2019asocia\u00f3 d\u2019empresaris t\u00e8xtils a Alcoi. La malnomelada \u2018Casa de la bolla\u2019<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

El projecte es va dur a terme sense demora i es va posar en marxa l\u2019any seg\u00fcent. Es van crear quatre c\u00e0tedres en les quals s\u2019impartien les assignatures seg\u00fcents: Saber llegir, escriure i nocions de comptabilitat, en la primera c\u00e0tedra; Aritm\u00e8tica i \u00c0lgebra, en la segona; Geometria, Mec\u00e0nica, F\u00edsica i Dibuix Geom\u00e8tric aplicat a les Arts, en la tercera; i Qu\u00edmica en la quarta c\u00e0tedra. L\u2019Establiment Cient\u00edfic-Art\u00edstic va durar tan sols cinc anys.<\/p>\n\n\n\n


Per la Reial Orde de 1853 es creen a Espanya tres centres d\u2019ensenyament t\u00e8cnic sent el d\u2019Alcoi un d\u2019ells. Es van reprendre els estudis de car\u00e0cter oficial, sota la denominaci\u00f3 d’\u201dEscola Industrial Elemental\u201d, subvencionada amb fons estatals, municipals i industrials. A partir d\u2019aquest moment la intervenci\u00f3 estatal \u00e9s creixent i decisiva. L\u2019RD de 30\/8\/1862 concedeix a aquesta Escola l\u2019expedici\u00f3 de t\u00edtols, primer de perit qu\u00edmic i despr\u00e9s de mec\u00e0nic. Aquest tipus d\u2019escoles va ser suprimit posteriorment, per\u00f2 Alcoi va continuar en la seua obstinaci\u00f3 i la seua Escola va funcionar com a \u00fanic centre dedicat a aquesta classe d\u2019estudis t\u00e8cnics.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Segle XX: L\u2019Escola Industrial i la integraci\u00f3 a la UPV<\/em><\/p>\n\n\n\n

El Reial Decret del 17 d\u2019agost de 1901 reforma radicalment els ensenyaments superiors. L\u2019Escola Industrial Elemental d\u2019Alcoi passa a denominar-se Escola Elemental d\u2019Ind\u00fastria i es crea la nova Escola Superior d\u2019Ind\u00fastria. Comen\u00e7aria a funcionar en l\u2019obertura del curs 1902\/03 amb l\u2019especialitat de perits mec\u00e0nics, qu\u00edmics i electricistes. Posteriorment s\u2019incorpora l\u2019especialitat de manufacturer o t\u00e8xtil per RD de 10\/1\/1902, i la d\u2019aparelladors en 1907.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Edifici del viaducte<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Pont del viaducte<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

En 1910 es va establir l\u2019Escola Industrial, que suposava la fusi\u00f3 de l\u2019Escola Superior d\u2019Ind\u00fastria i l\u2019Escola Elemental d\u2019Ind\u00fastria (m\u00e9s enfocada a estudis d\u2019Arts i Oficis).<\/p>\n\n\n\n


En 1923 comen\u00e7a a al\u00e7ar-se un nou edifici sobre l\u2019antic estenedor de llanes de la Reial F\u00e0brica de Panys que, mantenint el seu decidit suport a l\u2019ensenyament t\u00e8cnic, va cedir gratu\u00eftament l\u2019anterior solar. Aquesta construcci\u00f3 \u00e9s l\u2019actual edifici del Viaducte. Durant la Guerra Civil l\u2019edifici va albergar l\u2019Hospital Suec-Noruec de combatents.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

L\u2019edifici del viaducte a la guerra civil (1936-1939) es va fer servir com hospital amb personal de Su\u00e8cia i Noruega<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de la guerra civil s’acomen\u00e7a a fer altres reformes. Les quals l\u2019Escola va tindre diverses denominacions, l\u2019RD de 22\/7\/1942 introdueix reformes en els plans d\u2019estudis i r\u00e8gim d\u2019ensenyaments i es canvia una altra vegada el nom de T\u00e8cnics pel de Perits i l\u2019Escola passa a denominar-se \u201cEscola de Perits Industrials\u201d. En 1964, pateix un altre canvi de nom i es denomina \u201cEscola d\u2019Enginyeria T\u00e8cnica Industrial\u201d.<\/p>\n\n\n\n


En 1972 s\u2019integra a la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia com a \u201cEscola Universit\u00e0ria d\u2019Enginyeria T\u00e8cnica Industrial d\u2019Alcoi\u201d (EUITIA). Des de 1983 s\u2019imparteixen 5 especialitats: Qu\u00edmica, Mec\u00e0nica, El\u00e8ctrica, T\u00e8xtil i Electr\u00f2nica Industrial.<\/p>\n\n\n\n


Amb l\u2019entrada en vigor de la LRU en 1986, la Universitat adquireix una nova estructura interna que la reorganitza en \u00f2rgans col\u00b7legiats, anomenats departaments. Donada aquesta nova estructura i la singularitat que l\u2019Enginyeria T\u00e8xtil representa dins de la UPV, se situa la seu central del Departament d\u2019Enginyeria T\u00e8xtil i Paperera a Alcoi.<\/p>\n\n\n\n


Des de 1991, s\u2019imparteixen, en el departament d\u2019Enginyeria T\u00e8xtil i Paperera, cursos de Doctorat (3r cicle).<\/p>\n\n\n\n


En el curs 1993\/94 s\u2019inicien els estudis d\u2019Enginyer T\u00e8cnic en Telecomunicacions, especialitat Telem\u00e0tica. En el curs 1994\/95 cal sumar una nova titulaci\u00f3, la d\u2019Enginyer Superior en Organitzaci\u00f3 Industrial (2n cicle), la qual cosa confereix a aquesta Escola Universit\u00e0ria d\u2019Alcoi un rang superior. Per aix\u00f2 el 19 de juliol de 1994, el Consell Interuniversitari aprova el nou rang i passa a denominar-se de manera definitiva Escola Polit\u00e8cnica Superior d\u2019Alcoi (EPSA), segons el que es disposa en el DOGV n\u00fam. 2423 de 9\/1\/1995.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

En el curs acad\u00e8mic 1995\/96, a m\u00e9s de les titulacions esmentades (totes elles amb nous plans d\u2019estudi iniciats en el curs 1993\/94) cal sumar una nova, la d\u2019Enginyer T\u00e8cnic en Disseny Industrial. El curs 1997\/98 va comen\u00e7ar amb la Llicenciatura en Administraci\u00f3 i Direcci\u00f3 d\u2019Empreses.<\/p>\n\n\n\n


Des de febrer de 1998 el campus d\u2019Alcoi ha ampliat les seues instal\u00b7lacions amb un nou edifici rehabilitat d\u2019una antiga f\u00e0brica t\u00e8xtil de principis del segle XX, l\u2019edifici de Ferr\u00e1ndiz. Des de 2006 es disposa d\u2019un tercer edifici industrial de principis del segle XX, el de Carbonell, el qual est\u00e0 situat davant de l\u2019edifici Ferr\u00e1ndiz. El conjunt format pels dos edificis i la pla\u00e7a entre tots dos constitueix un complex \u00fanic d\u2019arquitectura industrial de principis del segle XX. Recentment l\u2019actuaci\u00f3 ha sigut premiada per Hispania Nostra.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Actual pla\u00e7a de Ferrandiz i Carbonell<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

En el curs 1999\/2000 comen\u00e7a a impartir-se una altra titulaci\u00f3 superior, Enginyeria de Materials. En el curs 2001\/02 s\u2019afig l\u2019\u00faltima de les noves titulacions, Enginyeria T\u00e8cnica en Inform\u00e0tica de Gesti\u00f3.<\/p>\n\n\n\n


D\u2019altra banda, l\u2019any 1999 es va implantar el doctorat en Enginyeria en Organitzaci\u00f3 Industrial. En el curs 2007\/08 es va iniciar el M\u00e0ster Oficial Universitari d\u2019Enginyeria T\u00e8xtil.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Adaptaci\u00f3 dels t\u00edtols al Marc Europeu d\u2019Educaci\u00f3 Superior<\/em>
Posteriorment, a partir de l\u2019any 2009, es va iniciar l\u2019adaptaci\u00f3 dels t\u00edtols al Marc Europeu d\u2019Educaci\u00f3 Superior seguint el Pla Bolonya. D\u2019aquesta manera, les antigues enginyeries t\u00e8cniques i llicenciatures es van transformar progressivament en graus universitaris de quatre anys.<\/p>\n\n\n\n

Els primers graus que es van implantar van ser els corresponents a les enginyeries industrials: Grau en Enginyeria El\u00e8ctrica, Grau en Enginyeria Mec\u00e0nica i Grau en Enginyeria Qu\u00edmica, que van substituir les respectives enginyeries t\u00e8cniques industrials. Seguidament es van incorporar el Grau en Enginyeria en Disseny Industrial i Desenvolupament de Productes i el Grau en Enginyeria Inform\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies socials, es va implantar el Grau en Administraci\u00f3 i Direcci\u00f3 d\u2019Empreses (ADE), i posteriorment es van crear dos dobles graus: Grau en ADE+Turisme i Grau en ADE+Enginyeria Inform\u00e0tica. Aquesta adaptaci\u00f3 va suposar una modernitzaci\u00f3 dels plans d\u2019estudis i una harmonitzaci\u00f3 amb la resta d\u2019universitats europees.
Les titulacions superiors tamb\u00e9 es van adaptar a Bolonya com a m\u00e0sters universitaris oficials: M\u00e0ster Universitari en Enginyeria T\u00e8xtil, M\u00e0ster Universitari en Enginyeria d\u2019Organitzaci\u00f3 i Log\u00edstica, M\u00e0ster Universitari en Enginyeria, Processament i Caracteritzaci\u00f3 de Materials i M\u00e0ster Universitari en Direcci\u00f3 d\u2019Empreses (MBA).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 2014 s\u2019incorporava al campus el nou edifici Georgina Blanes, dotat amb un pavell\u00f3 i instal\u00b7lacions esportives, m\u00faltiples laboratoris d\u2019investigaci\u00f3 i \u00fas docent, una zona verda i un aparcament subterrani.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PARC TECNOL\u00d2GIC URB\u00c0 DE RODES L\u2019illa de cases que ocupava l\u2019antiga foneria Rodes Hermanos estava constitu\u00efda per un conjunt d\u2019edificacions destinades tant a usos industrials com a habitatges.Els primers edificis van ser projectats i erigits a l\u2019inici del segle XX … Continue reading →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-42","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cemusialcoi2026.webs.upv.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/42","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/cemusialcoi2026.webs.upv.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/cemusialcoi2026.webs.upv.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cemusialcoi2026.webs.upv.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cemusialcoi2026.webs.upv.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=42"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/cemusialcoi2026.webs.upv.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/42\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":101,"href":"https:\/\/cemusialcoi2026.webs.upv.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/42\/revisions\/101"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cemusialcoi2026.webs.upv.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=42"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}