El primer CEMUSI, celebrat a la localitat d’Inca (Mallorca) en 2023, es va centrar en les possibilitats de museïtzació del patrimoni industrial i en el seu impuls als territoris de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Aquesta segona edició pretén aprofundir en eixa relació amb les comunitats locals amb la incorporació del País Valencià, una àrea de llarga tradició manufacturera que ha conegut diverses iniciatives de valorització del seu patrimoni industrial. Així, es compta amb museus del Paper (Banyeres de Mariola), del Calçat (Elda), del Joguet (Ibi), del Tèxtil (Ontinyent), de la Ceràmica (L’Alcora), del Torró (Xixona), del Xocolate (La Vila Joiosa) o de la Seda (València), entre d’altres, però es tracta d’institucions disperses, sense una estratègia compartida.

Pel que fa a Alcoi, es tracta d’un dels primers indrets a industrialitzar-se plenament a tot l’Estat sobre la base del tèxtil, el paper i la metal·lúrgia, amb una important dinàmica associativa i reivindicativa del moviment obrer. Malgrat les velles aspiracions i el seu important patrimoni industrial, fins al moment no havia estat capaç de configurar un museu industrial, més enllà de la iniciativa privada de l’empresa d’olives farcides “El Serpis”. Afortunadament, dues iniciatives imminents van a canviar eixe panorama: per una banda, el Museu de Patrimoni Industrial i Història del campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València (MUPIH), que és ja una realitat; i per altra, el Museu Industrial del Molinar, impulsat pel propi Ajuntament en aquest emblemàtic paratge arqueològic, encara en fase de rehabilitació.

La ciutat ja va ser pionera amb l’organització, per part del Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA), de les primeres “Jornades sobre teoria i mètodes d’Arqueologia Industrial” en febrer de 1989, així com del “Primer Congrés d’Arqueologia Industrial del País Valencià” en novembre de 1990. Si en aquell moment es tractava de definir i delimitar una disciplina que estava naixent al territori espanyol, ara és moment d’aprofundir en la professionalització de la museografia industrial i en la transferència universitat-museu-territori, sobre la base dels pilars de la recerca, la gestió, la innovació i la divulgació.
El CEMUSI, per tant, pretén crear un espai propi per a la museografia industrial, un àmbit que sovint queda desdibuixat dins els grans congressos de patrimoni industrial.

Alcoy ‘El molinar’ per part E. Jordá Blanes, 1910

D’aquesta manera, podrien definir-se els següents objectius generals:

– Reivindicar la museografia com a disciplina pròpia dins el patrimoni industrial.
– Crear un espai de trobada entre investigadors, institucions, museus i comunitats locals.
– Donar visibilitat a les experiències museogràfiques de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.
– Fomentar xarxes de cooperació entre aquests territoris amb passats industrials afins.
– Posar en valor el patrimoni industrial com a eina de memòria col·lectiva i desenvolupament sostenible.
– Promoure la divulgació i la transferència de coneixement en clau educativa, turística i ciutadana.
– Situar els professionals dels museus industrials al centre del debat.

Amb la definició d’aquests objectius pretenem consolidar, donar coherència i identitat pròpia a la segona edició del CEMUSI, el qual servirà per a tractar eixes “Noves perspectives per a la gestió del patrimoni industrial” que li donen títol.